canicross Sant Carles de la Rapita

 
Bones aquesta setmana els de l’aeblancafort (l’Eli, Josep mª, Pika i Jordi) van anar a la penúltima prova del calendari de canicross a la marxa i a la cursa que es feia a Sant Carles de la Ràpita a les terres de l’Ebre.
La cosa començava dissabte a la tarda ja que vam anar a dormir alla baix, el dissabte vam aprofitar per anar a buscar els dorsals, ja que els començaven a donar el dia abans, desprès vam acabar d’omplir la tarda anant a la platja ja que la Pika no l’havia vist mai!! Desprès vam anar a sopar i a dormi per preparar-nos per l’endemà ja que la cosa començava molt d’hora, a les 8: 30 h començàvem a correr.
L’endemà ens aixequem fem un petit esmorzar i cap al camp de futbol, que és on hi havia la sortida. Alla la mateixa rutina de cada cursa preparar-nos i anar a passar revisio amb la Pika per confirma que no hi ha cap problema, abans de començar ja ens trobem algú que ens diu que sera una cursa molt dura perquè fa massa calor!! ”jo no creia que afectes molt a la Pika”, bé es fa l’hora i tots alla a la línia de sortida, uns fent fotos d’altres escalfant per desprès, que sortien els de la cursa de Montanya on hi havia el Josep mª, mes tard la eli amb la marxa.
Comencem amb pujada i un cami força ample on hi ha lloc per tots, però amb unes curves bastant tancades i enllaçades amb unes escales que ens portaven a una area de servei que la traspassàvem pel mig, era aquí on començava la cursa de veritat!!
Pasavem per un túnel per traspassar la carretera i enllaçàvem un corriol amb una forta pujada i amb molt de sol i molta calor, aquí és on tots els gossos van quedar ”morts”, allí em vaig donar compte que seria una cursa molt dura per a tots els gossos, anaven tots caminant els gossos molt a poc a poc!, sort de l’ organitzacio que va muntar la cursa d’una manera magnifica, en 9 km i van posar 3 avituallaments aixo u diu tot. Al arribar dalt de tot baixàvem per un corriol i pel mig d’un camp d’oliveres, tot entre ombra on la Pika es bellugava com el peix a l’aigua, la pobra nomes esperava arribar a un lloc amb ombra ja que quant arriabavem a un lloc amb sol la pobra es quedava xafada!!
El tram final era amb lleugera baixada i combinada amb mes ombres que sol, i va ser aquí on la Pika i jo vam poder remuntar posicions ja que amb l’ultim tram vam poder avançar 8 o 9 atletes i va ser així on vam poder acabar a la 11ena posicio final.
Per l’altra banda la Eli feia la marxa on feia el mateix recorregut que nosaltres al principi però ella arribava fins d’alt de tot de la famosa Roca Foradada, ens va dir que les vistes eren molt guapes es veia tota la desembocadura de l’Ebre, i tots els camps d’arròs.
Desprès l’organitzacio tenia organitzat un dinar amb llangonisa èsols i musclos al vapor, felicitar l’organitzacio per tot que estava molt ben muntada, tambe donar les gracies als patrocinadors: Carrosseries Toni, Plàstics Espelt, Lancernou,  ReaEixample, Tuga.

About atletismeaeblancafort

Fomenta l’activitat física i esportiva No té ànim de lucre Som aficionats o practicants de diferents esports com atletisme, ciclisme, excursionisme, duatlons, triatlons i altres activitats de forma lúdica i "no professional".
This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Comments are closed.